Cada 14 de març, les persones amants de la matemàtica tenim una cita destacada al calendari: el Dia Internacional del Nombre Pi (3/14 segons la notació anglosaxona). Com a docent de matemàtiques en un institut públic de la nostra ciutat, és una jornada que aprofito per intentar encomanar al meu alumnat la fascinació per esta constant màgica, un nombre irracional amb infinits decimals que no seguixen cap patró previsible. Però avui, vull relacionar-ho amb les àrees en què tinc responsabilitat de govern i anar una mica més enllà de la pissarra d’aula i convidar-vos a reflexionar sobre què amaguen, en realitat, les matemàtiques al segle XXI.
A l’aula, massa sovint em trobo amb mirades de recel quan parlem d’àlgebra, d’estadística o de geometria. Les matemàtiques tenen, injustament, fama de ser fredes i inaccessibles. Res més lluny de la realitat. Són, de fet, el llenguatge exacte amb què la natura ens parla i una eina fonamental per estructurar el pensament crític de les persones. Ensenyar matemàtiques a la secundària és ensenyar a qüestionar, a deduir i a no donar cap premissa per vàlida sense una demostració prèvia. I quin exercici de memòria democràtica hi ha més potent que formar ciutadans lliures, amb una forta capacitat crítica, immunes a la manipulació, als populismes i a les notícies falses? L’escola pública té este deure, perquè la raó i la ciència han estat, al llarg de la nostra història, el millor antídot contra els totalitarismes i l’obscurantisme.
Tanmateix, hi ha una realitat que m’encongix el cor quan l’alumnat ha d’escollir el seu itinerari a quart d’ESO o a batxillerat: la flagrant escletxa de gènere. On són les noies a les branques tecnològiques i científiques? Les estadístiques són tossudes i ens alerten que moltes joves, tot i tenir expedients brillants, descarten estes opcions per culpa d’estereotips de gènere profundament arrelats a la societat. Aquí és on la nostra memòria i la visió feminista han de donar-se la mà amb força. Si les nostres joves no tenen referents, difícilment s’hi podran projectar. En este sentit, em fa il·lusió la iniciativa recent que podem trobar a l’Oficina de Turisme de Catalunya a les Terres de l’Ebre, situada al Museu de Tortosa, amb una ruta matemàtica per Tortosa que convida a explorar la nostra ciutat des d’una perspectiva geomètrica, estadística, de càlcul… i de la mà de la figura de Griselda Pascual, una de les matemàtiques catalanes més rellevants i pioneres de la nostra història recent i amb vincle amb la nostra ciutat. Recuperar el seu nom, fer-ho xafant el territori i posar-la al lloc que li correspon és un exercici magnífic de justícia, memòria i divulgació.
Des de la regidoria de promoció econòmica ho constatem diàriament: els perfils professionals més demanats per les empreses i els que generaran l’ocupació de qualitat del futur més immediat estan estretament lligats a les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Si renunciem al talent de la meitat de la població —les dones—, estem llastrant el nostre propi desenvolupament econòmic local i nacional. Necessitem atraure este talent i necessitem, a més a més, fer-ho en català. Promoure que la tecnologia de avantguarda s’expresse, s’investiguen algorismes i es divulgue ciència en la nostra llengua és cabdal per assegurar-ne la supervivència i la normalitat en tots els àmbits estratègics. Un país que fa recerca i pensa matemàticament en la seua llengua és un país viu, cohesionat i projectat cap al món amb veu pròpia.
El nombre pi és apassionant perquè és infinit, no s’acaba mai, exactament igual que el nostre camí cap a la igualtat i el coneixement. Este 14 de març, us convido a mirar les matemàtiques amb uns altres ulls. Desmitifiquem-les, fem-les properes. Digueu a les vostres filles, netes i alumnes que elles també poden dissenyar aplicacions, calcular estructures o entendre l’univers. Des dels ajuntaments i des de l’escola pública continuarem treballant, incansablement, perquè l’equació del nostre futur sume progrés econòmic, igualtat d’oportunitats, memòria compartida i plena normalitat lingüística. Feliç Dia de Pi.
